BLOG DE ACTIVITATS I ANIMALADES ESPORTIVES INEXTREMIS, TOTALMENT PIRATES, ANÀRQUIQUES(TRAIL,KAIYAC MONTANYA, ESCALADA,CA-CO,ANIMALADES I CERVESAS....) EN RESUM FOTEM LO QUE NOS SURT DELS CULLONS....

diumenge, 18 d’abril de 2010

1ª ESTERRAKADA (TOT UN ÈXIT!!!!!)



DE MOMENT LES FOTOS ,MÉS TARD LA CRÒNICA.

AGRAÏM EL SUPORT TOTAL DEL MAKIS , PARDILLO'S TEAM ,MAKIS NORDIC WALKING,CORREDORS SILS,EL PARE MARTI ,EN MARC (maki petit) EN SALLENT, PEL SEU SOPORT LOGÍSTIC.
I TAMBÉ A LA" GUILLA"PER LA SEVA VISITA INESPERADA.

A PER UN ALTRE!!!!!

ESTERRAKADA I SIMULACRE ULTRA



Simulacre Ultra-Llarga (o 'La nit de la Guilla')

Dintre de les activitats de la Esterrakada un petit grup de 'raiders' equipats a consciència van empendre aquest entrenament amb l'objectiu de caminar més de 30 kms simulant les condicions del proper repte Ultra-Serrallonga.
A més es volia probar el tipus de menjar i ritme que cal dur en aquesta propera proba, així com acostumar-se a les condicions nocturnes.
La distància final resultant recollida pel dispositiu GPS ha sigut de 34,08 Kms
Els tracks s'han dividit en 2 sectors: El primer fins a la barbacoa d'Argimont. El segon el de retorn a Sils.

Els perfils de la etapa resultants són els següents:
El primer sector va resultat més 'trencat', amb constants puges i baixes.

El segon sector, desprès del sopar comportaba un únic ascens important, fins a Ca l'Agustí i desprès es caracteritzaba per una baixada progressiva i continuada.

Breu crònica:
Les 17:00 zulu. En Kastanyes em passa a recollir i anem al punt charlie número 1 (Els melons).
Allà trobem l'altre company del simulacre el Oscar i també apareixen alguns btt.
El dia és assoleiat i fa calor. Comencem a caminar per la carretera i ens fiquem pel polígon de la Nutrexpa. Passel el pont de l'Ave i agafem per la esquerra una pista nova que segueix un canal-riera. El ritme és fort i sense concessions. Les converses es succeixen, els temes son ben diversos, i potser escriurem algun llibre un any d'aquests.
Ens fiquem per un bosc que va a la deixalleria i travessem la riera de Sta coloma per sobre unes lloses. Seguim en direcció al Montcorb.
Ben aviat ataquem la forta pujada al cim del Ninot, on el bosc està força malmés. A partir d'aquí baixem fins prop del camping, per on continuem carenejant, amunt i avall. Passem la riera dos cops i emprenem novament la pujada fins sortir a la pista que va a l'Esparra. Per fer una mica del volta pugem per una pista a l'esquerra en contes d'anar a sortir al cementiri. Anem a sortir a les barbacoes i com no hi ha ningú, fem una volta per l'Esparra.
Poc a poc va venint la gent que ha acceptat el repte. Primer els corredors, Es possa de manifest la seva meticulositat en la preparació de tot el que emprenen, ja que arribem puntuals. La resta va venint poc a poc i ens situem prop de la sortida, esperant que es faci fosc. La espera ens permet fins i tot observar algunes bicicletes 'tunejades' amb dispositius curiosos.
Val a dir que als caminadors, la espera ens talla el ritme i ens refredem, cosa que dificultarà la continuïtat del nostre repte.
Desprès de donades les sortides protocolàries ens anem cap a munt. Primerament anem tots a ritme però quan comencen les rampes fortes un dels caminadors fa una estirada brutal que el porta a coronar el cim en primera posició. No descartem empemdre accions legals per verificar si hi va haver dopatge o no.
Sopar, gresca, carn. Però els caminadors ens hem proposat probar el mengar que durem a la ultra i passem la vetllada amb barretes energètiques i pa bimbo. La proba més dura de tota la jornada. Fins i tot la gilla que voltaba per allà va sopar millor que nosaltres.
Ja fa estona que és fosca nit i emprenem la baixada. Ens hem d'abrigar i s'afegeix un nou company que ha arribat tot sol quan estavem a punt de marxar. De baixada ens esperem en una trialera per la que baixaran els btterus. Ens esperem una estona però com que ningú cau seguim la nostra marxa.
La marxa nocturna i la solitud de l'entorn ens impressionent en els primers instants. El fet de explicar algunes històries de por no ajuda.
El camí va pujant sense pausa i arribem a l'espectacular pla de Ca l'Agustí. Estels i solitud aprop de casa, tot un luxe. Prenem una pista de baixada que passa pel costat de la sorrera, amb grans vistes sobre Sta Coloma tota iluminada. Passem per les antigues pomeres i poc desprès per la bassa de Can Tort.
Algú ja em pregunta cada 5 minuts 'quants kms marca el gps?'. No content amb la resposta fins i tot ens convencem que el gps no funciona bé. Més aviat és el nostre cos el que no funciona bé.
Ja estem entrant a Riudarenes, però no trobem cap bar obert. Ens fem una foto de grup en un pic que no surt als mapes. Seguim fins a Mallorquines i trobem un altre pic que tampoc surt als mapes i també ens hi enfilem i fem la foto de grup.


A quarts de dues de la matinada, els cotxes que passem par allà no deixen d'observarnos com si estiguessim sonats. Res més lluny.
Ja hi som. s'ha fet llarg. Més de 34 kms i molt bones sensacions. Ja surten noves ideies de nous reptes i, com no, la nova Estarrekada.
Per celebrar-ho anem a fer unes cerveses en el ùnic bar que trobem obert, i sense voler-ho, tenim algun petit conflicte amb la gent del poble que encara està desperta.
Una jornada complerta. A per la següent!!!!!

dilluns, 12 d’abril de 2010

diumenge, 4 d’abril de 2010

INFO ULTRA-SERRALLONGA



NOMES FALTEN 7 DIES
Si tens previst participar envia un comentari a aquest post, indicant el teu nom. Estem preparant dorsals identificatius de record.

Recorda:

Autosuficiència. Recomanem dur un equip mínim per ser autònom:


Descarregueu també el plànol general que apareix en la barra lateral d'aquest blog.

La organització està intentant organitzar una festa a la arribada amb un concert gratuït de LOS CHICHOS, on presentaran el seu últim disc.

En exclusiva per aextrem:ni mas ni menos



divendres, 2 d’abril de 2010

ULTIMA ANIMALADA!!! per les contrades de Sant Roc

Era un matí assoleiat del mes d'Abril... Bé, de fet encara no havia sortit el sol que ja enfilavem la carretera. Desprès d'unes vacil·lacions inicials deixem el cotxe a prop de la gran cinglera de Sant Roc, prop d'un prat on uns caballs encurioSits observen el nostre ritual (repartir corda, ferralla, pals, tensar motxilles, resar una oració,...) Avui farem una cosa extranya semblant a un petit raid. Caminarem, grimparem, rapelarem i acabarem novament caminant.
Comencem la caminada seguint la fina intuició del líder que ens guiarà tota la jornada amb precisió milimétrica. Una fita al marge ens indica que hem arribat a un desdibuixat corriol, que puja i puja i segueix pujant. Del camí de tant en tant trobem un petit rastre. Matolls i pedra però amb l'objectiu a la vista. Una escletxa en la impressionant cinglera.
Finalment arribem al peu del pas. Un parell de resalts que es superen grimpant. Amb compte que rellisca, i no faria gaire gràcia rodolar paret avall. Ja estàn superats però encara no ha arribat el pitjor.
Boscúria, més matolls, romagueres, punxes que es claven sense pietat per totes les parts dels nostres fibrats cosos. Bé, més o menys.
Sortim airosos de la escomessa i encara ben enbostats fem una troballa. Una tomba amb forma humana coberta de dues grans lloses. La fotografia no és gaire bona però en aquell moment, amb molt poc oxígen al cervell, ho distinguim clarament.
Finalment sortim al camí i comencem la pujada fins a la capella de Sant Roc. Abans fem les fotos de rigor en el gran mirador de la cinglera, una plataforma que cau extraplomada fins al bosc de la base. Potser 60 o 80 o més metres de caiguda.
A la capella ens refem una mica, amb les magnífiques vistes.
Comencem una caminade per les pistes enllosades que formen aquest altiplà de Sant Roc. Una caminada de més d'una hora, amb un ritme no molt fort però constant. Fem una petita parada en un 'cementiri neolític' molt poc divulgat, format per unes 5 tombes que conserven vagament la seva forma original. Seguim per les pistes que ens porte a Santa Lena. Al peu del turó on es troba la ermita intentem intuir el corriol que hi puja, però ens enbosquem novament. Seguim corriols oberts pels senglars, i tot i que ho probem no hi arribem a pujar. Però és l'hora que ens hem fixat i tornem en direcció a Sant Roc, per una altra pista també coberta de lloses.
Al cap de poc més d'una hora de caminar ja estem enfilant el corriol de baixada i comencem a preparar el ràpel, lligant una reunió en uns arbres que esperem siguin a proba de bomba.
El ràpel el fem amb més o menys finura. Es tracta d'una sortida extraplomada i una baixada completament volada amb poc contacte amb la paret, que passa dels 20 metres.
Amb la corda encara passada alguns probem de pujar escalant per recordar velles sensacions. La conclusió és clara. Els anys passen que volen.
Es fa tard i ens toca desmuntar i endreçar tot el material d'escalada i enfilem corriol avall, molt malmès per la nevada. A mitja baixada agafem una pista-corriol a ma dreta que ens porta de forma directa al cotxe.
En resum una sortida singular, molt maca, amb prous alicients i que ens permet seguir la nostra preparació per aquest repte que s'acosta: LA ULTRA SERRALLONGA.
Han participat els quatre impactes ambientals AExtrem:
El Kastanyes, En Randi, El Fibrator i El Sherpa.

A PER UN ALTRE!!! I FOTEU - LI FORT!!!!!